La revista

Tornar

Volum 3 número 6 Desembre 1999

Noves perspectives.

President de la S.C.C.

Revista de la Societat Catalana de Cardiologia - Vol. 3: Nº 6 - Desembre 1999

Vull saludar cordialment els membres de la Societat Catalana de Cardiologia.Com a nou president, desitjaria mantenir durant els propers dos anys l’actual nivell científic a què hem arribat gràcies a la tasca de tots. Aquest nivell científic no ha estat fàcil d’assolir, i ha anat millorant progressivament durant anys, de forma que al magnífic congrés de S’Agaró del mes de juny de 1999, en què celebràvem els cinquanta anys de la nostra Societat, es va presentar una excel.lent mostra de la bona qualitat assistencial i científica de la Cardiologia a Catalunya. El congrés de la Societat constitueix l’ocasió perquè tots ens trobem i compartim experiències. Cal potenciar-lo amb la nostra assistència i amb les nostres comunicacions.

Però, a més de promoure i desenvolupar programes científics i d’organitzar reunions i congressos sobre temes relacionats amb la Cardiologia sobresortint, crec que la Societat Catalana de Cardiologia hauria de fer un pas més enllà, hem de fer més coses. Entre d’altres, hauríem de participar en la formació cardiològica continuada dels metges de família i dels cardiòlegs extrahospitalaris. Hi ha un precedent, el mes de juny passat, organitzat per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques del Vallès i sota el patrocini de la Societat Catalana de Cardiologia: els cardiòlegs de tots els hospitals d’aquesta comarca vam impartir amb èxit un curs d’actualització en cardiologia de vint hores lectives dirigit a metges de família. Hem d’avançar per aquesta línia, ja que aquests professionals veuran cada vegada més pacients hipertensos, anginosos crònics o amb insuficiència cardíaca congestiva. L’increment de l’esperança de vida proporcionada pels avenços de la cardiologia i la cirurgia cardíaca farà que aquests pacients crònics, en els quals les terapèutiques agressives ja no estan indicades, siguin tractats en col.laboració amb especialistes en medicina familiar i comunitària. I això és bo, però hem d’atendre la seva formació continuada, tenint en compte les seves opinions i les seves crítiques. Per això hem iniciat contactes prometedors amb l’Institut d’Estudis de la Salut, organisme que depèn de la Conselleria de Sanitat.

Crec també que ens hem de relacionar més amb altres societats de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, iniciant reunions interdisciplinàries o convidant professionals d’altres especialitats a les nostres sessions i així obrir-les a altres col.lectius assistencials.Això ja s’ha començat a fer en el programa de les sessions dels dilluns del curs 1999-2000, tal com veureu.

D’altra banda, hauríem de col.laborar amb les institucions en el sentit d’oferir-los dades actuals sobre l’assistència al malalt cardíac a Catalunya. Això no s’ha fet de forma regular, probablement per manca de mitjans, i crec que és important impulsar grups de treball que emprenguin estudis per tal de detectar problemes i obtenir dades fiables. La Societat, llavors, podria exigir solucions a fi de millorar l’assistència. Aquest projecte ja és més difícil. Calen professionals dedicats, i tots tenim molta feina, i cal també un pressupost per portar a terme els estudis. Així i tot, la Junta de la Societat ha aprovat la formació d’un grup de treball que porti a terme un estudi sobre l’atenció a l’infart agut de miocardi a Catalunya, amb especial interès, però no únic, en els temps transcorreguts entre l’inici del dolor, la primera atenció mèdica, l’atenció definitiva i l’interval entre l’inici del dolor i el tractament fibrinolític. Ens cal informació de com s’atén l’infart agut de miocardi a Catalunya l’any 2000.

Ofereixo, doncs, en nom de la Junta, treballar en aquestes direccions per tal que puguem ser una institució cada cop més completa, més diversificada i més útil per al col.lectiu sanitari.

Finalment, la Junta agraeix al Dr. Antoni Curós i al Comitè Editorial de la Revista de la Societat Catalana de Cardiologia els seus alts nivells de contingut i de presentació, i també agraïm als companys a qui hem agafat el relleu a la Junta, el Dr. Jaume Figueras, la Dra. Mercè Cladellas i el Dr. Francesc Planes, la seva encertada i altruista tasca.