Biografia del doctor Joan Codina i Altés

Autors: Manuel de Fuentes i Sagaz. Ramón Casares i Potau

Joan Codina i Altrés

DOCTOR JOAN CODINA I ALTÉS(1891-1963)

El doctor Codina va ser un dels pioners de la cardiologia espanyola de més prestigi, amb una notable projecció nacional i internacional. Va néixer a Barcelona, el 21 de setembre de 1891. De jove era alegre, afectuós, amb un temperament molt equilibrat, sense estridències de caràcter. Tenia una intel·ligència i comprensió molt clar i una memòria excepcional. Gran observador i amb una deducció lògica convincent i irrefutable, tenia una gran capacitat de treball i una gran autodisciplina.

Des de petit sempre havia volgut ser metge, estudis que va iniciar, el 1911, a la Facultat de Medecina de Barcelona. El 1913 va guanyar les oposicions a alumne intern i va haver d'acceptar una plaça de Raig X i Laboratori, que era l'única lliure. Va treballar al laboratori del servei de malalties respitaròries amb els doctors Sayé, Reventós i Darder, actuant sobretot durant l'epidèmia de tifoidea de 1914. D'aquesta relació amb el departament de pneumologia va néixer la seva primera inclinació a especialitzar-se en tisiologia. També va treballar al departament de Raig X que portaven els doctors Comas i Prió. Aquesta relació li va donar un interès especial per la radiologia, i fou el motiu d'alguns dels seus treballs científics.

A part de l'ensenyament oficial a la Facultat, Codina assistia a l'Hospital de la Santa Creu, als serveis dels doctors Freixas i Pere Esquerdo, dues personalitats de la Medecina Catalana, i va anar consolidant la seva formació professional.

Al 1915 va obtenir el títol de Metge amb Premi Extraordinari. Al 1916, va fer la llicenciatura en Medecina i Cirurgia, també amb Premi Extraordinari. Seguidament, durant el curs 1915-1916, va ser auxiliar honorari de Patologia General, i el 1916, va ser nomenat Metge de Guàrdia de l'Hospital Clínic, càrrec que va exercir durant els successos d'agost de 1917.

Abans dels anys 20 el diagnòstic de les neoplàsies pulmonars era un diagnòstic no gaire freqüent. Durant el 1918-19 Codina va fer el doctorat amb la tesi sobre "Dos Neoplasias del pulmón", i va obtindre la qualificació de "Sobresaliente". Fruit d'aquest estudi, el 1922 publicà la Monografia "Neoplasias de pulmón",( [1] ) amb pròleg del doctor Jacint Reventós. En paraules d'un comentarista, el doctor V. Jauristi, es tractava d'un treball honrat sobre un tema poc estudiat, en el que la part més completa era la de l'anatomia patològica.( [2] )

Codina, en el moment de triar especialitat, hauria volgut ser internista pel valor que donava a la visió global de les diferents especialitats. Aleshores però, va constatar que no hi havia especialistes de pulmó ni de cor. En un primer moment va optar per l'especialitat de pulmó, però un dia va descobrir que ell mateix estava afectat pel bacil de Koch. En benefici de la seva salut va decidir deixar la tisiologia i va dedicar-se a la cardiologia.

El 1922 la Facultat de Medecina li va concedir una beca per ampliació d'estudis a l'estranger. Codina estudia i treballa a Paris; a Argen­tières, amb el Prof. Paul Veil. En aquesta època la cardiologia mundial, en gran part, parlava en francès i el servei de Gallavardin, a la ciutat de Lió, era un dels més importants. Gallavardin havia estat a Barcelona el 1908 a la Facultat de Medicina, donant unes conferències. Havia causat una gran impressió entre els metges catalans i l'interès per la cardiologia va augmentar de manera notable a casa nostra.( [3] ) Quan el doctor Codina retornà a Barcelona, es reincorporà a l'Hospital Clínic, alhora que obrí despatx per atendre la visita mèdica privada que va ser una de les més apreuades de Barcelona.

En paraules del doctor Cinto Reventós i Bordoy, qui l'admirava a Codina per la seva meticulositat i metodologia, deia que era "un tafaner de la Medicina". ( [4] ) El doctor Codina, al llarg de la seva vida professional, sempre va actuar amb tres basants: la docència, la recerca i l'assistència. Amb les tres activitats, Codina va tindre el reconeixement local, nacional i internacional.

En el camp de la docència es va iniciar al cap de dos anys de finalitzar els seus estudis de Medecina. Durant el curs 1917-18, va ser Professor Auxiliar Honora­ri de la Càtedra de Patologia Mèdica que interinament regentava el Prof. Ferrer Solervicens i el va substituir durant el curs 1918-1919, quan el doctor Ferrer guanyà la Càtedra. Posteriorment Codina va fer les oposicions reglamentàries i va guanyar el càrrec de Professor Auxiliar que va mantindre fins al 1936.( [5] ) Després de la Guerra Civil Espanyola també va continuar com a Professor de la Clínica Mèdica B fins i tot després de la mort del doctor Ferrer Solervicens el 1943.

Es de destacar que el 1929, a la càtedra del doctor Ferrer Solervicens, Codina va donar el primer curs sobre "Diagnóstico de las enfermedades cardiovascula­res". Era la primera vegada que l'ensenyament de la Cardiologia s'oficialitzava a la Facultat de Medicina. Com a professor Auxiliar de Patologia Mèdica va ajudar decisivament a la formació de molts metges i de gairebé tots els cardiòlegs d'aquesta época. [6] )

Joan Codina i Altrés

FIGURA Nº 2 - primer curs sobre "Diagnóstico de las enfermedades cardiovascula­res"

En el camp de la reserca, el doctor Codina va ser pioner en l'introducció de noves tècniques i tractaments cardiològiques. A principis dels anys vint, la nomenclatura de l­'ectro-cardiografia empreada a Catalunya era la de Kraus i Nicolai. Es denominava onda A l'ondulació auricular (onda P), onda I la inicial ventricular (onda R) i onda F a l'ondulació final de l'activitat ventricular (onda T).( El primer escrit sobre electrocardiografia, publicat a Catalunya, amb la nomenclatura de Einthoven, la de les lletres majúscules QRSTU, va ser el que van fer, el 1923, els doctors Codina i Paul Veil. Es tractava d'un estudi sobre la conducció retrògrada en dos casos de bloc complet.( [7] ) En aquests anys, segons afirmació del doctor Aguilar Feliu,( [8] ) el doctor Codina va ser el pioner en l'aplicació del tractament quinidínic en la fibril.lació auricular. També, a principis dels anys trenta, Codina va introduïr a Catalunya els criteris i idees de Gallavardin referents a la supressió dels dolors produïts per la neuritis isquémica.( [9] )

El 1935, el doctor Codina va donar una lliçó a l'Agrupament Escolar de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya. Va exposar les correlacions fisiopatològiques entre el fetge i l'aparell circulatori, com el fetge protegeix el cor, la cava inferior i el ronyó d'una replecció excesiva. Seguint a Clerc va afirmar que el tamany del fetge es el baròmetre indicador del grau de la insuficiència cardíaca. També va recordar la frase clàssica que diu: "El pacient entra a la consulta del metge com a gàstric i en surt com a cardíac".( [10] ) També va publicar un interessant estudi en francès sobre la sínfisi pericàrdica. Afirmà que les adherències pericàrdiques eren presents en el 8% de les autòpsies practicades a malalts amb pericarditis. Entre les causes sobresortien la tuberculosi i les d'origen reumàtic.( [11] )

Joan Codina i Altrés

FIGURA Nº 3 Traité d'electrocardio­graphie clinique

La poyecció internacional del doctor Codina es va iniciar el 1928 amb la publicació en francés de la seva obra "Traité d'electrocardio­graphie clini­que"que va escriure juntament amb, Paul Veil. En ella s'hi estudien especialment les arítmies cardíaques, i s'hi donen els fonaments de l'electrocardiografia. L'estudi de les arítmies necessita una gran paciència i això no li va faltar al doctor Codina, va ser un apassionat del seu estudi i aquesta passió la va sapiguer encomanar als seus ajudants. El llibre, "Traité d'electrocardio­graphie clinique"( [12] ) se l'ha qualificat de "clàssic" de la cardiolo­gia mundial, i ha estat referència obligada en tots els treballs de cardiologia de l'época. El doctor Lluis Gallavardin en el pròleg va profetitzar que l'obra seria molt útil per nombrosos metges.

Un altre façeta de l'activitat científica del doctor Codina va ser la de col.laborar activament a la creació d'estructures. Aixir, l'any 1925, Codina juntament amb els doctors Juan Puig-Sureda, Jacint Reventós, Francesc Gallart i Emili Roviralta, en total dos cirurgians i tres internistes, fundà l­'Institut Policlínic o Clínica Plató de Barcelona, primer centre mèdic espanyol bassat en la medicina d'equip.

Durant els cursos 1929-1930 i 1930-1931 Codina va ser Vicepresident de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, sota les presidències del doctors Joaquim Trias i Pujol i Joan Freixas i Freixas.Codina va dur a terme una gran activitat amb eficacia reconeguda.

Una de les visites a l'extranger més interessants que féu el doctor Codina va ser la de la Clínica Mayo el 1932. Durant tota la vida el doctor Codina aprofità els seus contactes amb la medicina nord-americana. Especialment prengué com a model el de l'organització de la Clínica Mayo que va intentar aplicar a la Clínica Plató. Es va inscriure a la revista de l'especialització de Cardiologia "Amèrican Heart Journal" i a la revista JAMA de Medicina Interna, a la que mai va renunciar.

El doctor Codina, conscient de la importància dels Congressos de Metges de Llengua Catalana, hi va participar de manera destacada . Així, al VI congrés, celebrat a Barcelona el 1930, va presentar quatre treballs interessants, signant-los com treballs de la Clínica Mèdica B i de l'Institut Policlínic. El primer treball tractava sobre el "Salirgan", un diurétic mercurial de gran eficàcia en el tractament de la insuficiència cardíaca. L'estudi el va realitzar sobre un total de més de 60 malalts tractats amb Salirgan, que pels seus efectes diurètics, fou qualificat de veritable sagnia blanca.( [13] )

En aquesta época el diagnòstic de les cardiopaties congènites era excepcional. També va presentar un cas d'estenosi pulmonar molt intensa amb una comunicació interventricular i aorta bivalva, amb comprovació necròpsica. Codina va descriure la cianosi que presentava un malalt dient que tenia els "llavis d'un color barreja de cirera i auberginia".( [14] )

Juntament amb el doctor Camps Juncosa va presentar un treball que va impactar els profesionals de Catalunya. Es tractava de l'estudi d'una sèrie de cinc malalts amb una estenosi mitral que era la causa, ben poc coneguda, de la paràlisi del nervi recurrent esquerre, per la compressió del nervi per l'aurícula esquerra dilatada.( [15] )

En el quart treball presentat pel doctor Codina al Sisé Congrés de Metges de Llengua Catalana, restava importància a l'aritmia sinusal, denominada també aritmia juvenil per Mackenzie i en descrivia la relació amb els moviments respiratoris.( [16] )

Al Seté Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Palma de Mallorca el 1933, el doctor Codina, juntament amb els doctors Panyella, González i Alsina, van presentar un notable estudi sobre les lesions renals en els malalts amb hipertensió. En aquest treball es feïa, per primera vegada a Espanya, la presentació de l'arteriolo-necrosi o procés vascular degeneratiu d'origen isquèmic, i es comprovaven els treballs de 1932 dels doctors Klemperen i Otani.( [17] )

Durant la Guerra Civil el doctor Codina va quedar-se a Barcelona fins els darrers dies. Després, acabada la guerra va continuar de Professor a la Càtedra del Professor Ferrer Solervicens. Les empentes pels llocs de treball en la postguerra, no eren el fort del doctor Codina i no va poder arrivar a on ell es mereixia en el terreny de l'ensenyament.

Els anys quaranta, una de les coses importants que va fer el doctor Codina va ésser la de col.laborar en la creació d'estructures per al desenvolupament de la Cardiologia, tant a casa nostra con a la resta de l'estat. Va participar activament des del primer moment en la creació de la Sociedad Española de Cardiologia i en l'organització del I Congreso Nacional de Cardiología, celebrat a Madrid el 1944. Va ser l'encarregat de presentar una de les tres ponències oficials, la segona ponència "Cor Pulmonale". Anys més t­ard, per les seves aportacions a la cardiología espanyola i al neixement de la Sociedad Española de Cardiologia, en Codina va ésser nomenat Presiden­te de Honor.( [18] )

Joan Codina i Altrés

FIGURA Nº 4 .- Cor Pulmonale

La ponència del Cor Pulmonale va ser el resultat d'un treball d'equip en el que intervingueren els doctors Pañella, Juncadella, Sánchez Lucas, Siper i Pijoan. Aplicant els seus coneixements de radiologia, el doctor Codina va fer una descripció insuperable de les formes radiogràfiques del Cor Pulmonale. Les denomi­nacions de les formes radiogràfiques de "Carabassa de pelegrí i de cor en acordió", originals de Codina, van ser recollides en moltes publicacions nacionals i extrangeres.( [19] )

Aquest estudi va merèixer l'aprovació i felicitació per part de nombrosos cardiòlegs de tot el món. Destaquen les de Samuel A. Levine, Paul D. White, Arthur M. Master, Marcyl Sussman, I. C. Brill, Louis N. Katz, B. S. Oppenheimer, Richard Langendorf, Henry A. Christian i Emanuel Goldberger, aquest últim en castellà, tots ells dels E.E.U.U. No podien faltar les cartes de felicitació de Louis Gallavardin i de Paul Veil de França, i d'Adalbert Van Bogaert de Bélgica. D'Espanya destaca la felicitació de Gregorio Marañón. Els escrits de Pedro Cosío i de Isaac Berconsky de Buenos Aires, Sergio Alvarez Mena i de José Campos Goás de La Habana, i de A. Massimo Michelazzi o de Francesco Di Giuseppe d'Italia figuren entre aquests reconeixements internacionals a les aportacions científiques del doctor Codina.

El 1947 Codina juntament amb Pijoan va ser uns dels pioners a Catalunya en explicar el tema de les derivacions unipolars de l'electrocardiograma. Fins aleshores solament es registraven tres derivacions I, II i III. Es tractava d'un tema de gran actualitat que va despertar l'interés de tots els cadiòlegs, Las derivaciones unipolares del electrocardiograma en los sujetos normales.( [20] )

El segon congrés nacional de la Sociedad Española de Cardiología es va celebrar a Barcelona el 1947. Codina i Pijoan van presentar uns interesants treballs sobre electrocardiografia: "Las derivaciones unipolares del electrocardiograma en el infarto de miocardio y en el angor pectoris","El valor de las ondas Q del electrocardiograma" i "Extrasistolia ventricular con paroxismos taquicárdicos".( [21] - [22] - [23] )

Continuant amb l'estudi de les derivacions unipolars, Codina juntament amb Pijoan i Casares van presentar un treball al III Congrés Nacional celebrat a València el 1950. Es tractava de la aplicació de les derivacions unipolars a l'estudi a la fibrilació auricular.( [24] ) També aquest any, el doctor Codina , juntament amb Pijoan, publicà un treball sobre els infarts de miocardi de cara lateral alta, seguint l'estudi del cor mitjançant les derivacions unipolars.( [25] ) Posteriorment, el mateix any, el doctor Codina juntament amb el doctor Martorell, van fer una important publicació sobre el tractament del dolor en la isquèmia miocàrdica mitjançant una simpatectomia toràcica esquerra per via posterior. Es tractava d'un malalt amb una estenosi mitral i una doble lesió aòrtica que presentava crisis d'angor, operat pel doctor Martorell, i va desaparèixer les crisis d'angor.( [26] )

Durant uns quants anys, el doctor Codina tant a l'Hospital com a la seva consulta privada tingué com primer ajudant al doctor Carles Pijoan de Beristain. Entre ells es va establir una col.laboració molt estreta. Més tard va ser el doctor Ramon Casares i Potau el qui s'afegiria al grup i més darrerament el doctor Albert Périz i Sagué, formant tots quatre com una familia..

Sense repós, i malgrat les circumstàncies no massa favorables en aquells moments, circumstàncies de salut especialment, Codina no deixa els contactes amb la cardiologia mundial. La seva relació amb el doctor Ignacio Chavez de México, va ser sempre molt personal. Amb data del 29 de març de 1949, Chavez contesta una carta del doctor Codina, en la que, entre altres coses, l'informava que Cristian Cortés tornaria aviat a Barcelona i que així li podria parlar Codina del projecte de creació d'un Institut de Cardiologia a Barcelona. Molt possiblement, la creació de l'Escola de Cardiologia de Barcelona, pel Professor Gibert Queraltó va alterar els seus plans.

El doctor Codina també va ajudar decisivament a la creació, el 29 de gener de 1949, de la Asociación de Cardio-Angiología de Cataluña, dins el marc de l'A­cadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Juntament amb el seu amic i company a l'Institut Policlínic el doctor Ferran Martorell i Otzet, van creure en la necessitat de la creació d'una societat científica que unís l­'especialitat de Cardiologia, de caràcter netament clínic i l'Angiologia, més quirúrgica.( [27] ) El primer president va ser Francesc Estapé Pañellas. El doctor Codina va ser president de la branca de Cardiologia i el doctor Martorell el president de la d'Angiologia. Posteriorment, de 1956 a 1958, Codina va presidir l'Asociació de Cardio-Angiologia.

FIGURES 5 i 6.- Anagrames de la Societat Catalana de Cardiologia

En aquesta època el doctor Codina va començar a rebre mostres del reconeixement internacional a la seva vàlua. El 16 de febrer de 1949, la Societé Française de Cardiologie el va nomenar Membre Corresponent.( [28] ) El 1951 era la Société Belge de Cardiologie la que el nomenava. El 1953 la British Cardiac Society,( [29] ) i el 1954 va ser la Sociedad Portuguesa de Cardiología. Poc temps abans, la Societat de Metges Interns Residents i Becaris del Instituto Nacional de Cardiología de México el van escollir com invitat especial amb ocasió del seu II Congrés Internacional i del dècim aniversari de la fundació de l'Institut, conscients que el doctor Codina i la seva obra havia contribuït a l'avanç i coneixement de la Cardiologia.( [30] )

Una petita anècdota ens serveix per comprovar la internacionalitat del doctor Codina. El doctor Arnald Casellas i Bernat, primer resident procedent de Catalunya en el Instituto Nacional de Cardiología de Mexico, amb data de 20 d'octubre de 1955, va dirigir una carta al doctor Codina en la qual, entre altres cosas li deia: "Tan pronto fuí a saludar al Dr. Chaves, lo primero por lo que se interesó fué por usted. Lo mismo me ocurrió con el Dr. Rafael Méndez, con el Dr. Estandía y con muchos otros".

Aquests anys les aportacions del doctor Codina a la cardiologia mundial van ser freqüents. El juny 1948, va participar al Congrés Internacional de Chicago com representant de la Sociedad Española de Cardiología. El 1949, va ser nomenat membre corresponsal de la Société Française de Cardiologie i el 1950, participà com a representant de la Sociedad Española de Cardiología al Con­grés Mundial celebrat a Paris. El 1951, és nomenat membre corresponsal de la Société Belge de Cardiologie, i, després del I Congrés de la European Society of Cardiology celebrat a Lon­dres el 1952, sent nomenat Membre corresponsal per la British Cardiac Society el 1955.

El 1950 durant la celebració del I Congrés Mundial de Cardiologia, es van reunir les diferents societats nacionals per tractar del naixement i organització d'una Societat Internacional de Cardiologia. A aquestes reunions va participar el doctor Codina com representant de la Sociedad Española de Cardiología i va formar part de la presidència del congrés.( [31] ) A aquest congrés el doctor Codina també va fer una comunicació referent l'efecte de la adrenalina sobre el ritme nodal permanent per inhibició del ritme sinusal. Aquest treball té el mérit afegit de ser la primera vegada que es publicava sobre el tema en la literatura mèdica.( [32] )

Parlant de la internacionalitat dels treballs del doctor Codina ens hem de referir al fet que el 1950, Codina juntament amb el doctor Pijoan, van publicar, Short paroxysms of tachycardia due to reciprocating rhythm, a la prestigiosa revista American Heart Journal. Tractava d'un estudi sobre taquicàrdias paroxístiques a causa d'un ritme reciprocant. En ell es fà menció del primer treball publicat per Codina juntament amb al doctor Veil al 1923, i de la teoria de la conducció retrògrada, teoria que Wenckebach havia aceptat feia anys.( [33] - [34] )

La producció científica del doctor Codina tenia la característica de ser redactada dos o tres cops fins que era definitiva. Segons els seus deixebles era quan més es podia apreciar el seu afany de perfecció. El 1951 Codina publica dos articles més, Pericarditis colesterínica, a la Revista Española de Cardiología, tema molt dificil de trobar en la literatura científica.( [35] ) i Calcificaciones de pericardio, a la revista ACTES. En aquest últim va fer una revisió històrica en profunditat. Recomanava la intervenció quirúrgica en les pericarditis constrictives i afirmava que el doctor Caralps estava a favor de la via transpleural. Dins els comentaris sobre la imatge radiològica hi ha una d'aquelles observacions breus i concretes que tant li agradaven al doctor Codina: El principal per trobar les coses és buscar-les.( [36] )

El febrer de 1953 Codina va patir un infart de miocardi. Afortunadament, no deixà cap altra seqüela que una certa arritmia que l'obligà a una vigilància extrema. Li van portar la malaltia els seus ajudants els doctors Pijoan i Casares. A partir de aleshores, debilitat el doctor Codina, va reconduir la seva activitat profesional, reduint la visita mèdica en benefici de la investigació, de la recopila­ció i de l'estudi de casos amb els seus col.labora­dors.

A mesura que avança en maduresa, i també en prestigi, augmenta el seu afany per compartir visions, criteris, estu­dis, dubtes, descobertes, amb els seus més propers. Dintre d'aquest esperit, l'any 1954 va acceptar i assumir amb tant de goig com de responsabilitat, la direcció del Servei d'Aparell Circulatori de l'Hospital del Sagrat Cor. Va exercir aquest càrrec durant 9 anys. Malgrat la seva edat avançada, mai no va ser vell. Es va mantenir sempre àgil d'esperit i, en molts moments, jovial. Durant dos anys més, Codina va publicar sobre temas com el Cor Pulmonale, el tractament quinidínic en la fibril.lació auricular, sobre la seva etiologia, la fibrilació auricular paroxística i sobre el tractament de la fibrilació auricular crònica.( [37] - [38] - [39] - [40] )

Possiblement, el fet d'haver patit un infart de miocardi va portar el doctor Codina a aprofundir sobre el tema. Així, el 1955 va publicar un article sobre el tractament a propòsit de l'arteriosclerosi, un altre sobre les crisis coronàries d'intensitat moderada i posteriorment un altre sobre les crisis coronàries intermedi, entre l'angina i l'infart.( [41] - [42] - [43] )

Els últims treballs del doctor Codina publicats en vida corresponen a l'any 1962. A ACTAS torna a exposar la clínica i tractament de la fibrilació auricular paroxística.( [44] ) Els altres dos articles els va publicar a Anals de Medicina, en col.laboració amb els seus deixebles Carlos Pijoan de Beristain, Ramon Casares i Potau i Albert Periz i Sagué, tots ells integrants del Servei d'Aparell Circulatori de l'Hospital Sagrat Cor de Barcelona. En aquest treballs van tornar al tema de la cardiopatia isquèmica. En Una valiosa medicación en el tratamiento de ciertos aspectos del síndrome anginoso els autors parlen de la utilització de diurètics en el tractament de la síndroma anginosa i en especial de l'acció de la clorotiazida.( [45] )

L' últim article publicat en vida del doctor Codina va ser Angor y colecistopatias. Per parlar de la possible coexistència de cardiopatia isquèmica i colelitiasis, van començar l'article amb una anècdota. Van recordar que Hunter patia un angor pectoris i va morir de manera sobtada. El seu metge, Edward Jenner, va insistir en que tenia també una litiasi biliar i l'autòpsia va demostrar que tenia, juntament amb unes lesisons coronàrias molt intenses, una litiasis biliar.( [46] )

El doctor Codina, a principis d'estiu de 1963, va patir una leucèmia que va ser fulminant.

El doctor Permanyer va fer-li una anàlisi i va diagnosticar "leucèmia aguda" i va demanar que veiés la preparació el doctor Guasch, qui va confirmar el diagnòstic i la gravetat del procés, tan greu que als pocs dies, el 17 de juny del 1963, moria el doctor Codina.

Posteriorment a la seva mort encara es van publicar dos articles més del doctor Codina a la revista ACTAS, Corticosteroides en las cardiopatías,( [47] ) que va ser la seva contribució al Symposium sobre Corticoides que es va cel.lebrar a l'Institut Policlínic al novembre de 1963 i Anticoagulantes en el infarto de miocardio,( [48] ) on confessava que després de quasi vint anys de tractament anticoagulant en l'infart de miocardi no havia pugut arribar a afirmacions concloents, per la qual cosa demanava disculpes.

El doctor Enric Juncadella a la sessió necrològica del doctor Codina, a la Acadèmia de Ciencies Mèdiques de Barcelona, deia que el doctor Codina posseïa una clara intel.ligència, una gran memòria, una extraordinaria agilitat mental i un gran sentit comú, amb un gran prestigi no solament entre nosaltres sino també internacional.

Recentment, al juny del 1999, la Societat Catalana de Cardiologia, en el Cinquentenari de la seva fundació, a proposta del doctor Marius Petit, degut a les aportacions del doctor Codina al neixement de la Societat Catalana de Cardiologia i a la seva vàlua cardiològica nacional i internacional, va volguer retre homenatge al doctor Codina. Es va aceptar per unanimitat la proposta de denominar Lliçó Magistral "Juan Codina i Altés" a la conferència, encarregada a una personalitat internacional, a pronunciar durant el Congrés anual de la Societat.

BIBLIOGRAFÍA.-

  1. Codina Altés J. : Neoplasias del pulmón. Editorial Científico-Médica. Barcelona, 1922 de 200 pàgs.
  2. Jauresti V. : Neoplasias del pulmón del doctor Juan Codina Altés. Archivos Españoles de Pediatría, 1924; 8: 48-49.
  3. Codina Altés J. : Louis Gallavardin (1875-1957). Medicina Clínica, 1958; 30: 1-4.
  4. Reventós J. : El doctor Cinto Reventós y su entorno. Barcelona 1984. Ediciones 62. 205 pàgs.
  5. Alsina i Bofill J.: Dr. Juan Codina Altés (1891-1963). ACTAS de la Reunios Científicas del Cuerpo Facultativo del Instituto Policlínico. 1963; 17: 141-143.
  6. Pi Suñer A., Bellido J. M 0 : La Electrocardiografía: sus fundamentos, su técnica, sus aplicaciones experimentales y clínicas. Therapia, 1913; 5: 505-527, 652-667, 761-796.
  7. Codina Altés J., Veil P. : Conducció retrógrada en dos casos de Bloc complet. Treballs de la Societat de Biologia, 1923; 10: 150-152.
  8. Aguilar Feliu A. : Empleo de las sales de quinidina en las cardiopatías. Revista Española de Medicina y Cirugía, 1923; 6: 58-59.
  9. Roviralta E. : El tractament dels trastorns circulatoris dels membres inferiors. Anals de Medicina, 1933; 27: 631-658.
  10. Codina Altés J. : Correlaciones fisiopatológicas entre el hígado y el aparato circulatorio. Ars Médica, 1935; 11: 103-119.
  11. Codina Altés J. : Symphyse du Pericarde. Les fiches du practique Medicale. Montpellier , Mise au Point, 1935, 15 Boulevard Baudouin. Bruxelles.
  12. Codina Altés J., Veil P. : Traité d'Electrocardiographie clinique. G. Doin & Cie. Editeur. París 1928 de 447 pàgs.
  13. Codina Altés J. : Un bon medicament: el "Salirgan": abundant diuresi que determina ja sol, ja associat al clorur càlcic. Sisè Congrés de Metges de Llengua Catalana. 1930; 1: 115-126.
  14. Codina Altés J. : Estenosi de la pulmonar i comunicació interventricular, d'origen congènit, amb comprovació necrópsica. Sisé Congrés de Metges de Llengua Catalana, 1930; 1: 127-138.
  15. Codina Altés J. Camps Juncosa P. : L'estenosi de la mitral, causa poc coneguda de paràlisi recurrencial esquerra. Sisé Congrés de Metges de Llengua Catalana, 1930; 1: 139-146.
  16. Codina Altés J. : Arritmia sinusal: Necessitat de coneixer la seva freqüencia i bon pronostic. Sisé Congrés de Metges de Llengua Catalana, 1930; 1: 147-152.
  17. Codina Altés J., Panyella Aldrufeu F., Gonzalez M., Alsina i Bofill J. : Lesions renals en els malalts amb hipertensió. Seté Congrés de Metges de Llengua Catalana, 1932; 1: 158-165.
  18. Fuentes Sagaz M. de : Historia de la Sociedad Española de Cardiología. Mosby/Doyma Libros, 1994 de 264 pàgs.
  19. Codina Altés J. : Cor Pulmonale. I Congreso Nacional de Cardiología. Librería Editorial Científica Médica Española. Madrid 1944, de 207 pàgs.
  20. Codina Altés J., Pijoan de Beristain C. : Las derivaciones unipolares del electrocardiograma en los sujetos normales. Medicina Clínica, 1947; 9: 275-282.
  21. Pijoan de Beristain C. Codina Altés J. : Las derivaciones unipolares del electrocardiograma en el infarto de miocardio y en el angor pectoris. Revista Española de Cardiología, 1947; 1: 367-390.
  22. Codina Altés J., Pijoan de Beristain C. : El valor de las ondas Q del electrocardiograma. Revista Española de Cardiología. 1947; 1: 457-468.
  23. Codina Altés J., Pijoan de Beristain C. : Extrasistólia ventricular con paroxísmos taquicárdicos. Medicina Clínica, 1948; 10: 212-215.
  24. Codina Altés J., Pijoan de Beristain C., Casares Potau R.: Las derivaciones unipolares del electrocardiograma y la fibrilación auricular. III Congreso Nacional de Cardiología. Libro de Actas, 1950: 395-399.
  25. Codina Altés J., Pijoan de Beristain C. : Sobre dos casos de infarto de miocardio lateral alto. Medicina Clínica, 1950; 8: 23-26.
  26. Codina Altés J., Martorell F. : Tratamiento quirúrgico de las crisis de angor pectoris en jóvenes con cardiopatía reumática. Angiologia, 1950; 2: 77-
  27. Fuentes Sagaz M. de : Historia del nacimiento de la Sociedad Española de Cardiología y de las Sociedades Filiales. Promocions Editorials S.L. 1994 de 134 pàgs.
  28. Noticias: La Societé Française de Cardiologie el 16 de enero nombró miembro correspon­diente al doctor Juan Codina Altés. ACTAS, 1949; 3: 312.
  29. Noticias: ACTAS, 1953; 7: 108.
  30. Noticias: ACTAS, 1954; 8: 191.
  31. Vida académica: Noticia de dos congresos a París. Medicina Clínica, 1950; 15: 461-465.
  32. Codina Altés J. : Ritmo nodal permanente por inhibición sinusal. efecto de la adrenalina. I Congres Mondial de Cardiologie, Comunicacions. 1950: 122
  33. Codina Altés J., Pijoan de Beristain C. : Short Paroxysms of tachycardia due to reciprocating rhythm. American Heart Journal, 1950; 39: 436-443.
  34. Codina Altés J. : Breves paroxísmos de taquicardia por ritmo reciprocante. ACTAS. 1950; 4: 1-4.
  35. Codina Altés J. : Pericardítis colesterínica. Revista Española de Cardiología. 1951; 5: 455-471.
  36. Codina Altés J. : Calcificaciones de pericardio. ACTAS. 1951; 5: 70-76.
  37. Codina Altés J., Casares Potau R., Pijoan de Beristain C.: Clínica y tratamiento del cor Pulmonale crónico. Medicina Clínica, 1953; 11: 262-268.
  38. Codina Altés J., Pijoan de Beristain C., Casares Potau R.: La quinidina en el tratamiento de la fibrilación auricular. Medicina Clínica, 1954; 22: 376-388.
  39. Codina Altés J., Pijoan de Beristain C., Casares Potau R.: Etiopatogenia de la fibrilación auricular. Trazos, 1954; n 1 9: 3-9.
  40. Pijoan de Beristain C., Casares Potau R., Codina Altés J.: La fibrilación auricular paroxística. Trazos, 1954;n 1 9: 18-26.
  41. Pijoan de Beristain C., Codina Altés J. : Estado actual del problema del tratamiento de la arteriosclerosis. Medicina Clínica, 1955; 24: 79-89.
  42. Codina Altés J., Pijoan de Beristain C., Casares Potau R.: Crisis coronarias de intensidad moderada. Medicina Clínica, 1955; 24: 10-17.
  43. Codina Altés J. : Crisis coronarias intermedias entre la angina de pecho y el infarto de miocardio clásico. ACTAS, 1955; 9: 1-4.
  44. Codina Altés J. : Clínica y tratamiento de la fibrilación auricular paroxística. ACTAS, 1962; 16: 61-64.
  45. Codina Altés J., Pijoan de Beristain C., Casares Potau R., Périz Sagué A. : Una valiosa medicación en el tratamiento de ciertos aspectos del síndome anginoso. Anales de Medicina, 1962; 48: 36-43.
  46. Codina Altés J., Pijoan de Beristain C., Casares Potau R., Périz Sagué A. : Angor y colecistopatias. Anales de Medicina, 1962; 48: 136-145.
  47. Codina Altés J. : Corticosteroides en las cardiopatías. ACTAS, 1964; 18: 229-233
  48. Codina Altés J. : Anticoagulantes en el infarto de miocardio. ACTAS, 1965; 19: 41-44.
Estatuts

Relació de conferenciants